Educació Física

Educació Física, 3r trimestre

UNITAT 3: EL BASQUETBOL

Característiques generals:

Esport col·lectiu, amb adversaris que juguen en un espai de joc comú.

- Dibuix del camp-

Puntuació:

- Tir lliure: 1 punt.

- Dins o trepitjant línia de 6,25: 2 punts.

- Fora la línia de 6’25: 3 punts.

Pista de bàsquet de la FIBA, amb les respectives mesures reglamentàries.

Faltes i sancions

Personals: lleus cotactes amb els contrincants: màxim 5 per jugador.

Sanció:

Banda: quan el contrincant no estava tirant..

Tirs lliures: si el contrincant estava executant un tir.

Tèniques: les fa un entrenador, jugador, jugador de la banqueta (suplent) o de l’equip.

Sanció: 2 tirs lliures a favor de l’equip contrari més banda.

Violacions (acció que no està permesa però en la que no hi està inclòs el contrincant).

Dobles:

- Votar, parar i tornar a votar.

- Votar per sobre l’espatlla.

- Agafar la pilota per sota i baixar-la.

- Votar amb les dues mans alhora.

- Saltar i caure amb la pilota a les mans.

Passes: més de dos passes sense votar la pilota.

Camp enrere: passar del camp ofensiu al camp defensiu.

Sancions de temps:

- 3 segons dins la zona ofensiva.

- 24 segons de possessió. En 24 segons la pilota ha de tocar la cistella.

- 8 segons per creuar el camp de defensa al d’atac.

- 5 segons:

- per treure de banda.

- pressió directa (amb la pilota i parat).

- tir lliure: no pot estar més de 5 segons abans d’executar el tir.

Duració del partit: 4 quarts de 10 minuts.Entre el primer i el segon i entre el tercer i quart quart hi han 1 o 2 minuts de descans, i entre el segon i el tercer quart hi han 10 minuts de descans,

Jugadors (1):

- 1: base. Dirigeix, organitza el joc, té bona visió de joc, bon bot, tir i passada, i és un dels més baixos de l’equip.

- 2: escolta. Ajuda al base, és més alt que ell i té bon bot.

- 3: aler. Molt alt (2m), bon driblador, penetrador i tir exterior.

- 4: ala-pivot. Juga tocant la línia de fons, alt i bon tir interior.

- 5: pivot. Jugador més alt de l’equip (a partir de 2m), controla el moviment de peus, bon llançador i rebotejador.

Jugadors (2):

- Base: organitza el joc d’atac i defensa, bona visió de joc, control de pilota i passada i bon tir (altura aproximada, 1’85-1’90m).

- Escolta: ha de ser un bon llançador, ajuda al base en l’organització del joc, bon passador i bon controlador de la pilota (altura aproximada, 1’95m).

- Aler: bon penetrador (va directament a la cistella), bon regatejador i bon llançador de triples (altura aproximada 2m).

- Ala-pivot: domina tir interior i exterior, ha de tenir un bon moviment de peus, dribling i rebotejador (altura aproximada, 2-2’05m).

- Pivot: el jugador més alt, té un bon moviment de peus, bon llançament interior i rebotejador, (altura aproximada, 2’05m+).

Defensa (pregunta d’examen)

- Individual/jugador a jugador: defensa en la que cada jugador està en contra un oponent i el segueix per tot el camp.

- Zona: cada jugador defensa un espai del camp.

- 3-2: s’usa per el llançament exterior.

- 2-3: per agafar rebots i tapar el llançament interior.

- 1-3-1: per evitar les penetracions, per contraatacar.

- Mixta: quatre jugadors en zona i un cinquè defensant individualment al millor jugador de l’altre equip.

Fonaments tècnics

- El bot: acompanyar la pilota, perquè reboti al terra i torni a la mà.

- d’atac: per avançar i fer un contraatac.

- defensar: bot amb protecció i curt per evitar que prenguin la pilota (base i pivot).

- Passada: llançament direccionat a un company:

- pit: passada tensa, recta i de pit a pit.

- picat, amb bot: llançament llarg amb un sol braç com si es tractés duna pilota de beisbol.

- Llançament: acció d’intentar fer cistella.

- en suspensió.

- entrada: acompanyar la pilota amb la mà el més a prop possible de la cistella.

UNITAT 4: ACTIVITATS FISICOESPORTIVES

Segons l’objectiu

Activitat física educativa.

- Aprenentatge motor.

- Condicionament físic.

- Educació de valors.

Activitat física recreativa.

- Relacions socials.

- Diversió.

Activitat física utilitària.

- Salut.

- Treball.

Segons les característiques

Activitats ritmicoexpressives.

- L’expressió corporal.

- La classe.

- Els sistemes rítmics.

Activitats fisicoesportives.

Activitats recreatives.

Activitats competitives.

Les activitats recreatives

Es realitzen voluntàriament.

L’objectiu és la recreació i diversió.

Es pot participar-hi tant com es vulgui.

L’aplicació de les normes és flexible per tal de no excloure ningú.

Són espontànies.

Cada practicant respon d’acord amb les seves possibilitats motrius i tècnica.

es poden practicar en tots els terrenys de pràctica que s’adeqüi a les característiques de l’activitat.

Jocs tradicionals: s’han transmès de generació en generació.

Segons el tipus:

- Habilitat: cursa, salt, equilibri, força.

- Destresa: llançament, conducció, colpeig.

- Sensorials: vista, tacte, oïda.

- Cançó o dansats: moviments mecànics i expressius.

Activitats alternatives: són alternatives als esports convencionals que han sorgit i s’han popularitzat entre la població. Es poden practicar tant en espais urbans, seminaturals i naturals.

Activitats a la natura: activitats practicades a la natura i amb petits grups aficionats a la natura.

Activitats competitives: són activitats fisicoesportives i es basen en la participació en una competició esportiva.

Esport tradicional

Jocs que a base d’anar-lo practicant la gent s’ha institucionalitzat i s’ha convertit en esport.

Esport adaptat

És l’activitat física reglamentada que intenta possibilitar la pràctica esportiva a persones que presenten algun tipus de discapacitat o disminució física, psíquica o sensorial.

En general, l’adaptació intenta que el subjecte s’integri tant com sigui possible en la societat en la que viui tingui la màxima autonomia en la vida diària i en la pràctica d’activitat física.

Esport modern. Elements definitoris.

- La situació motriu.

- La competició.

- Les regles.

- La institucionalització.

Classificació de l’esport:

Segons la situació motriu:

- Els companys.

- Els adversaris.

- L’espai.

Segons el tipus d’acció.

- Els companys.

- Els adversaris.

Els esports (pregunta d’examen):

Elements bàsics dels esports:

Reglament.

- Les instal·lacions i l’ús.

- Els participants.

- Les regles de joc.

- El sistema de puntuació.

- El registre de resultats.

- Els jutges o àrbitres.

Aspectes tècnics.

Aspectes tàctics i estratègics.

Comunicació en els esports.

- Comunicaió motriu.

- Contracomunicació motriu.

Els esports col·lectius

Esports de cooperació-oposició en què els companys i adversaris es disputen un mòbil.

Els esports de cooperació, en què els equips, que actuen en conjunt, no interfereixen en les accions dels seus adversaris.

Els esports individuals

Pràctica d’una sola persona:

Sense oposició:

- Modalitats esportives:

- Les curses.

- Els concursos.

- Aspectes reglamentaris:

- Esports amb codi de puntuació.

- Esports amb registre de resultats.

Amb oposició:

- Classificació:

- Esports de raqueta.

- Esports de combats.

Esport i professió

- Educatiu: professor d’educació física.

- Recreatiu: amb fins recreatius, d’animar (animador, monitors esportius professionals).

- Competitiu: treballa amb esportistes individuals o en equip.

- Gestió esportiva: s’ocupa de planificar les activitats esportives coordinades i dirigir centres esportius.

______________________

Educació Física, 2n trimestre

UNITAT 2: ACTIVITAT FÍSICA I ENTRENAMENT

Beneficis de l'activitat física

- Ens ajuda a mantenir la salut. Recordem que la salut és l'estat de benestar físic, psíquic i social d'una persona.

- Amplia les relacions socials.

- Augmenta l'eficiència matriu.

- Millora l'estètica personal.

- Fomenta la relació amb l'entorn.

- Ens distreu i diverteix.

Conceptes bàsics de l'entrenament de la condició fisica

Entrenament de les capacitats motrius bàsiques.

1. Capacitats condicionals.

1.1. Força.: capacitat per vèncer o oposar-se a una resistència externa.

1.2. Resistència:capacitat per mantenir un esforç el màxim temps possible.

1.3. Velocitat de desplaçament: capcitat de moure’s el més ràpid possible d’un punt a un altre.

2. Capacitats coordinatives (centrals).

2.1. Velocitat explosiva: capacitat de respondre el més ràpid possible a un estímul extern.

2.2. Flexibilitat: capacitat per desenvolupar un esforç amb la màxima amplitud possible.

Ambdues capacitats desemboquen a:

- Càrrega: volum (repeticions, sèries, temps) per intensitat (qualitat de l'entrenament).

- Recuperació o descans: el que els músculs necessiten per tornar a treballar. Pot ser activa (caminar, estirar) o passiva (massatges, aturar-se) i completa (deixar recuperar el 100%, quan es finalitza la pràctica esportiva) o incompleta (deixa recuperar parcialment).

- Fatiga: és el cansacnci després d’haver fet una activitat física continuada

- Rendiment o sobrecompensació: progressió o augment que es desenvolupa augmentant les qualitats físiques.

El rendiment: adaptació a l’organisme

Síndrome general d’adaptació: la llei de Selye o SGA i la llei se Schultz o del llindar resulten els principis de l’entrenament;

- Unitat.

- Generalitat i especialitat.

- Relació.

- Oportunitat.

- Intensitat.

- Progressió i continuïtat.

- Proporció.

- Individualització.

- Motivació.

Característiques dels tests de valoració de la condició física:

- Validesa: ha de ser vàlid per la capacitat que s’està treballant.

- Objectivitat: evitar la valoració subjectiva d’un observador.

- FIabilitat: l’error ha de ser molt petit.

- Estandarització: els resultats haurien de ser iguals a qualsevol lloc on es dugués a terme la prova.

Proves de força:

- Flexions abdominals: força els diversos músculs bdominals.

- Salt vertical o horitzontal: força explosiva  de quàdriceps.

- Força de braços: força de bíceps.

- Llançament de pilota llistada o medicinal.

- Flexió en la barra: força de dorsals i de bíceps.

Proves de resistència:

- Test de Cooper: resistència aèrobica.

- Test de Course-Navette: força aèrobica i resistència.

- Flexió endavant: flexibilitat coxofemoral i lumbar.

- Flexió profunda: flexibilitat general.

Proves de velocitat:

- Cursa de velocitat (per exemple, d’un quilòmetre): per valorar la velocitat de desplaçament.

- Cursa de cinc metres: per valorar la velocitat de reacció.

- Topping test: per valorar la velocitat gestual.

Planificació de l’entrenament a llarg termini.

- Etapa d’iniciació: consisteix a aprendre i practicar els màxims esports per més endavant decantar-se. Pot començar als quatre anys d’edat de l’individu.

- Etapa de desenvolupament: cap als deu anys, consisteix en l’especialització o tecnificació de l’esport que es desitja desenvolupar i s’aprèn la tècnica (gestos propis de cada esport) i la tàtica d’un esport.

- Etapa de perfeccionament (alt rendiment): a partir dels quinze anys aproximadament. EN aquesta fase es consoliden els aspectes tècnics i tàctics de l’activitat física escollida i l’evolució de les qualitats físiques bàsiques arriba al seu màxim nivell. Es defineix el nivell que sassoleixen els esportistes.

Planificació de l’entrenament; cicles de l’entrenament, preparació del treball a realitzar.

- Macrocicle: una temporada o un cicle.

- Mesocicle: períodes d’entrenament de dos a quatre mesos.

- Microcicle: conjunt de sessions de dos a catorze dies.

- Sessió d’entrenament: escalfament, part principal i part final.

Planificació i periodització de l’entrenament; divideix la temporada en tres fases molt característiques per aconseguir el millor rendiment possible.

Períodes:

1.- Període preparatori: general o específic.

2.- Període competitiu: màxim rendiment.

3.- Període de transició: descans total o descans actiu. S’alternen, actiu, total i actiu.




______________________

Educació Física, 1r trimestre.

L’aportació energètica de l’organisme (ATP)

1.- Glúcids: tenen capacitat energètica i es transformen en glucosa i glucogen. Pasta, cereals, llet, ous...

2.- Lípids: es transformen en àcids grassos, tenen capacitat energètica. Mantega olis vegetals...

3.- Proteïnes: aminoàcids, tenen capacitat energètica i estructural. Carn, peix, ous, llet.

4.- Minerals: tenen capacitat estructural, tots els aliments i l’aigua en tenen.

5.- Vitamines: tenen funció de reserva i en tenen tots els aliments.

Maneres de treballar els músculs i de fer servir els nutrients

1.- Via aeròbica: Sempre que treballem per quest mètode hi ha presència d’oxigen, es comença a gastar uns certs nutrients a partir del trercer minut de fer exercici, i és un mètode d’entrenament de llarga duració que requereix un esforç no gaire elevat.

2.- Via anaeròbica: En aquest cas no hi ha presència d’oxigen ja que l’exercici que es realitza dura de 0 a 3 minuts. Ara bé, requereix d’una intensitat molt elevada que es realitzarà en una curta duració.

Resposta a l’activitat física

1.- A les adequacions davant de l’esforç: increment de la freqüència cardíaca, increment de la freqüència respiratòria.

2.- Adaptacions a l’entrenament: 

2.1.- Orgàniques 

Millora l’aparell muscular, increment de la capacitat cardiovascular, increment de la capacitat aeròbica i anaeròbica i increment de la capacitat respiratòria.

2.2.- Funcionals

Increment de l’aportació energètica, increment de la rapidesa neuromuscular i millora de l’eficiència mecànica.

Hàbits perjudicials per a la salut

1.- Defectes de postura. 

2.- En la vida diària: s’hi produeixen postures incorrectes en les tasques quotidianes. 

3.- En la pràctica d’activitats físiques i exercicis contraindicats.

4.- Hàbits tòxics.

5.- El consum habitual de substàncies tòxiques.

6.- El dopatge.

Substàncies de dopatge més importants (pregunta d'examen!)

1.- Esteroides anabolitzants: milloren la força i la potència muscular.

2.- Analgèsics: suprimeixen la fatiga muscular.

3.- Estimulants: augmenten la concentració i la velocitat de reacció.

4.- Diürètics:  augmenten la velocitat d’eliminació de líquids.

5.- Beta blocadors: s’utilitzen per la pressió.

Hàbits saludables per a la salut

1.- Higiènics.

1.1.- Normes de prevenció d’acció i malalties.

1.2.- Respecte per l’entorn.

2.- Alimentaris.

2.1.- Alimentació equilibrada (amb el desgast físic)

2.2.- Alimentació variada (menjar de tot)

2.3.- Alimentació agradable (menjar de manera que t’agradi tant de gust com de vista)

2.4.- Alimentació suficient (menjar la quantitat que convé)

2.5.- Alimentació adaptada (menjar conforme l’entrenament que segueixes)

Prevenció de lesions 

1.- Circular amb prudència

2.- No ficar-se objectes estranys a la boca

3.- Protegir-se del Sol

4.- Evitar contagis

Per a la pràctica de l’activitat física cal

1.- Fer un escalfament específic

2.- Conèixer els aspectes de seguretat dels aspectes que es desenvoluparan

3.- Tenir en compte les exigències tècniques i la condició física

4.- No fer mai en solitari activitats a la natura

5.- Respectar les senyalitzacions

6.- Portar sempre una farmaciola

7.- Recollir les deixalles que es produeixen

Primers auxilis

És l'assistència immediata, limitada i temporal en cas de que algú pateixi un accident.

Objectius: conservar la vida, evitar complicacions físiques i psicològiques i assegurar el trasllat de la víctima a un centre assistencial (P.A.S= Protegir Avisar Socórrer).

Actuacions de primers auxilis

1.- Cops i traumatismes (ferides): netejar bé amb aigua i sabó la zona afectada, deixar-la assecar a l’aire, en cas d’hemorràgia tapar allà on surti la sang, elevar la zona ferida.

2.-Esquinç: Aplicar fred a la zona afectada, immobilitzar-la amb un bandatge compressiu, elevar-la i fer repòs.

3.- Fractura o luxació: mai s’ha d’intentar reduir-la, s’ha d’immobilitzar la zona afectada i s’ha d’aplicar fred. 

4.- Commoció cerebral: tapar la persona perquè no pateixi fred, eliminar cossos estranys de les vies respiratòries, col•locar el cos de costat i aixecar el peu.

5.- Lipotímia (desmai): col•locar la víctima en un lloc fred, estirar-la panxa amunt amb el cap de costat, afluixar-li la roba i aixecar-li els peus.

6.- Hemorràgia nasal: pressió directa sobre la paret nasal, fer seure la víctima i col•locar-li el cap endavant per evitar que la sang produeixi un moviment retrògrad i vagi cap a dins de l’organisme.

7.- Mal de muntanya: es produeix a causa de la disminució d’O2 quan augmenta l’altitud; per tant els humans reben menys O2  i és produeix una gran dificultat per a respirar. Quan algú sobrepassa la capacitat d’adaptació és el que s’anomena mal de muntanya. Per a fer-ho bé s’ha d’anar pujant poc a poc i acostumant-se als canvis d’altitud. Els símptomes són: mal estar general, sensació de cansament, somnolència, mal de cap, nàusees, vòmits i vertigen. Quan algú pateix de mal de muntanya se l’ha de dur a una zona menys alta i se li ha de subministrar ràpidament O2.

8.- Hipotèrmia: es produeix per les baixades de temperatura sobre l’organisme, que alenteixen les funcions vitals. Cada 100m que es puja a una muntanya la temperatura disminueix 0,55 °C. Una persona normal comença a tenir hipotèrmia als 34 °C i als 24°C mor. Els símptomes són: no entén les normes ni les compleix, no controla els seus moviments, se sent molt cansat i el pols és mot lent. Quan algú pateix d’hipotèrmia se l’ha de portar a un lloc tancat, i se l’ha de fer recuperar la temperatura poc a poc amb el cos a cos.

9.- Congelació: lesió produïda pel fred que actua als distals de les extremitats. Es formen cristalls a la pell, hi ha una manca de circulació sanguínia, es per la sensibilització, la part afectada es posa de color blavós fosc i questa va creixent. Cal alliberar la zona afectada d’elements que l’oprimeixin. Subministrar calor per recuperar la circulació de manera progressiva i posar la part afectada en aigua cada vegada més elevada fins a 37°C.

10.- Insolació i cremada: quan es produeixen cal allunyar-se del Sol i buscar una zona amb ombra, treure la roba de la víctima i refrescar la zona afectada.

11.- Ofegaments: és un dèficit de respiració. Cal treure la persona ràpidament de l’aigua, per darrera, i col•locar-la cap per avall amb el cap de costat per a treure l’aigua dels pulmons. Si la persona no respira, s’ha de fer-li respiració assistida o artificial i la reanimació càrdio-pulmonar.

El voleibol

Jugadors: 6 per equip
1.- Defensors (3) 
2.- Rematadors (2) 
3.- Col•locador (1) 

Tocs: se n'han de fer tres.
1.- Recepció: toc d’avantbraç
2.- Col•locació: toc de dits
3.- Remat: amb la mà

Puntuació
1.- Guanya el millor de 3 o 5 sets:
2.- Un set es composa de 25 punts, i per guanyar-lo hi ha d’haver una diferència de 2 punts. Aquests només en els 4 primers sets.
3.- Si hi ha un cinquè set, és a 15 punts, també amb una diferència de 2 punts.
4.- Cada punt val, havent o no tret (tenir el servei).
5.- Treu qui guanya el punt.

El remat
És un gest tècnic ofensiu.
Fases de remat:
1.- Cursa: ha de ser uniformement accelerada, amb dues o tres passes, (les dues primeres petites i l'última més gran  ràpida). La direcció de la rematada és gairebé sempre obliqua a la xarxa ja que els jugadors estan als costats i això proporciona un espai de terreny de joc més ampli.
2.- Batuda. És el salt. Els braços s'armen cap amunt i el tronc enrere, per impulsar-se i no caure.
3.- El vol. El braç amb el que es vol rematar es doblega cap a dalt amb un arqueig del tronc per picar més fort.
4.- El cop. Consisteix en picar la bola amb el palmell de la mà en direcció el terra per evitar el bloqueig.
5.- Caiguda. S'ha de caure amb les cames flexionades i primer han de caure els dits i posteriorment el taló.

El bloqueig
És un gest tècnic defensiu. No es considera toc, aixi que com a màxim es pot produir el bloqueig més tres tocs.
Es salta amb els dos peus junts a prop de la xarxa amb les mans amunt i els palmells oberts. Es poden passar les mans per sobre de la xarxa sense molestar el contrincant. 
2.- El bloqueig pot ser central o lateral i el poden executar d'una  tres persones, sempre amb les mans situades als extrems lleugerament inclinades (excepte l'individual bloqueig del centre).

La caiguda
1.- És una acció tècnica defensiva.
2.- L'objectiu és salvar la pilota, llançant-se al terra tècnicament.
3.- Tipus de caigudes:
- Planxa (boca terrosa) o dofí.
- Lateral (cap a un costat). Rodar i aixecar-se.

En els dos casos primer hi ha una flexió de cames i després al llençar-se cap a la pilota el toc que es produeix és el d’avantbraç.