Creença: Una creença és una proposició a la que assenteix un subjecte que actua com si la proposició fos vertadera (per tant, ha d'estar adequada i justificada suficientment amb raons).
Dubte: Estat subjectiu de falta de certesa.
Certesa: Estat subjectiu que acompanya la possessió de la veritat.
Dogmatisme: Teoria segons la qual el subjecte humà és capaç d'arribar sempre a la veritat absoluta (aquesta postura no contempla cap dificultat en l'acció de conèixer ni cap limitació del subjecte humà).
Escepticisme: Teoria segons la qual el subjecte humà no pot assolir mai la veritat absoluta.
Probabilisme: Teoria segons la qual el subjecte humà només pot arribar a una creença racional.
Percepció: Procés cognitiu mitjançant el qual interpretem i interioritzem un conjunt de sensacions (el resultat és l'experiència sensorial).
Raó: Facultat humana per mitjà de la qual pensem i coneixem intel·lectualment.
Racionalisme: Postura gnoseològica que considera la raó com a única font i fonament de coneixement veraç.
Empirisme: Postura gnoseològica que considera l'experiència sensible com a única font i fonament de coneixement veraç.
Realisme: Teoria segons la qual existeix una realitat extra-mental que és cognoscible per el subjecte humà.
Realisme ingenu: Teoria segons la qual existeix una realitat extra-mental la qual és cognoscible pel subjecte humà il·limitadament.
Realisme crític: Teoria segons la qual existeix una realitat extra-mental la qual és cognoscible en relació al subjecte i a la cosa.
Idealisme: Teoria segons la qual existeix un món en sí el qual és incognoscible pel subjecte humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada